dimecres, 18 de juliol de 2018

El sūtra 1.2 i l’alliberament final



http://www.boon.life/page/view-postt&id=42





En el comentari del mes de maig vam parlar de dues de les quatre paraules que conté el sūtra 1.2 que és la definició del Yoga i dèiem que aquesta definició es fa en relació a l’activitat de la ment.


Però per què Patañjali no defineix en el primer capítol la ment?. No sabem de cert qui era Patañjali, però sí sabem que tenia una alta capacitat a l’hora d’expressar conceptes difícils i d’estructurar de manera diamantina tot allò que volia transmetre. Per tant si definia el Yoga en relació a la ment, per què no definia la ment i en canvi sí definia detalladament els processos mentals (YS 1.5-11)? La meva resposta és que no ho va fer perquè la ment forma part del misteri vital i només sabem de la seva existència a través de les seves activitats, les cinc activitats de la ment (YS 1.6): coneixement correcte, coneixement incorrecte, imaginació, somni profund i memòria.

Si la nostra ment estigués totalment “aturada” no podríem percebre-la, ni segurament tampoc podríem existir amb l’existència tal i com la coneixem ara. La ment doncs podria ser, per exemple, una emanació de la Pura Consciència necessària per a l’experimentació de la vida. En tot cas el Yoga Sūtra ens diu que la Pura Consciència és l’essència de la persona (YS 1.3), existent abans i després de l’encarnació en el cos (YS 4.32-34), i que és energia. També el cos i la ment són energia segons el sūtra (YS 2.18), però sembla ser que aquesta energia és o d’una altra mena (YS 2.20 i 21), o en tot cas és una energia diferent ja que està al “servei” de la Pura Consciència (YS2.21) Per tant a la Pura Consciència, per a fer l’experiència de la vida, li cal la ment (YS 2.20 i 21).

En aquesta línia de reflexió actualment sabem, pels testimonis de persones que han experimentat estats ran de la mort, alguns molt documentats científicament[1], que en aquestes circumstàncies tan extremes s’experimenta un estat expandit de consciència en el qual però, alguns nivells de la ment continuen clarament actius, com per exemple l’ego i les emocions. De fet els darrers sūtra-s del capítol 4 (YS 4.32 i 34) diuen quelcom de molt similar en plantejar “la fi del procés de transformació de les energies fonamentals” (YS 4.32)  i l’alliberament com “la reabsorció de les energies fonamentals buidades de funció per a la Pura Consciència” (YS 4.34) o bé com “el restabliment del poder de la Consciència espiritual en la seva pròpia natura” (YS 4.34), és a dir un cop la Pura Consciència s’allibera del cos, també posteriorment s’alliberaria de la ment i aleshores quedaria establerta en “la seva pròpia natura” (YS 4.34)

Per tant si interpretem el Yoga Sūtra des d’aquest punt de vista, el procés d’alliberament succeiria més enllà de la mort del cos, amb una etapa intermèdia durant la qual d’alguna manera la ment encara està activa, és el que en la tradició budista s’anomena Bardo i que també apareix documentat en estudis científics com ara el de Peter i Elizabeth Fenwick.[2]

Més enllà d’aquí ja no sabem res més. Però encara tenim el sūtra 4.34 que ens dóna, com sempre, el seu missatge esperançador: “L’Aïllament alliberador és la reabsorció de les energies fonamentals buidades de la seva funció per a l’Ésser interior o encara el restabliment del poder de la Consciència espiritual en la seva pròpia natura. Que així sia.”


Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, juliol2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/




[1] En aquest sentit us recomano la lectura del llibre de l’Anita Moorjani, Muero por ser yo, en pdf: http://datelobueno.com/wp-content/uploads/2014/05/Muero-por-ser-yo.pdf o en audiollibre: https://www.youtube.com/watch?v=wjTBSCdf2Dc

dimecres, 20 de juny de 2018

El sūtra 1.2






El sūtra 1.2, el segon sūtra del primer capítol del Yoga Sūtra, és la definició del Yoga i està format per quatre paraules: yoga citta vtti nirodha.Si seguim la traducció i el comentari de Frans Moors la darrera paraula nirodha significa orientació, canalització, concentració, asserenament, control, mestratge i aturada. En canvi l’Òscar Pujol en la seva traducció, en dóna només els significats negatius: aturada, deteniment, obstrucció i supressió. Per tant segons Pujol la traducció d’aquest sūtra és: “el ioga és l’aturada dels processos mentals”. Personalment penso que si el ioga és aturar els processos mentals ben poques persones deuen assolir el ioga en aquesta vida. En aquest sentit recordo que Lama Guendun Rinpoché en el seu Mahamūdra deia: “Si la meta de la meditación es alcanzar un estado libre de toda actividad mental y de todo pensamiento, podríamos decir que las rocas y la tierra son mejores meditadores que los hombres” [1] i suposo que ell, que va passar més de tres quartes parts de la seva vida sol en meditació, bé deuria saber el què deia. Per tant i abans de continuar, observem una obvietat: si estem definint el ioga en relació a l’activitat mental, el ioga sembla que no tractarà principalment de postures, sinó d’un treball dirigit a la ment, que té en la meditació, el seu canal central. I això és molt important de tenir-ho clar.

En canvi la definició del sūtra 1.2 que dóna Frans Moors en la seva traducció i comentari és, al meu entendre, molt més humana: “L’harmonia és l’asserenament, la concentració i la canalització complerta de les activitats fluctuants del mental.”[2] D’entrada la traducció de la paraula yoga per harmonia n’és un dels grans encerts, perquè encara que cap de nosaltres no hagi experimentat mai “la canalització complerta de les activitats fluctuants del mental”, sí que hem experimentat mantes vegades durant la pràctica, ja sia de postures, amb la respiració, el cant o la meditació, una experiència vívida d’harmonia. Però a més a més, la traducció de la paraula nirodha amb tres paraules estableix una gradació que ens dona cabuda a tots en el treball d’aquesta orientació o canalització dels processos mentals necessària per arribar a l’estat de Yoga, independentment del nivell on cadascú hagi arribat. En aquest sentit doncs, és una traducció del mot nirodha totalment conseqüent amb la nostra tradició de ioga, la de Krishnamacharya i Desikachar, on l’accent no es posa en com s’ha de practicar, sinó en com cada persona pot practicar, adaptant-li la pràctica al seu moment i a les seves circumstàncies. Es dona per tant, més importància a la persona que no pas a la tècnica, ni a la consecució última dels objectius pels quals practiquem aquesta tècnica.

Però encara hi podem sentir, en aquesta gradació, una lectura més àmplia i inclusiva si l’apliquem al procés vital: aleshores l’asserenament, la concentració i la canalització agafen un sentit profund, que dota de significat i d’esperança el procés de cada persona ja que, en definitiva, serà ella qui esculli la direcció cap a on canalitzar la seva vida.


http://www.sqvnatura.org/loreneta-hirundo-rustica/



Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, juny 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/





[1] Lama Gendun Rinpoché. Mahamūdra. El gran sello o la vía del amor y la compasión. Imagina, San Sebastián, 1999, p. 57
[2] Patañjali. Yoga-Sūtra. Traduction et Commentaire Frans Moors, dans Les Cahiers de Présence d’Esprit, neuvième cahier, p. 21

dimarts, 15 de maig de 2018

L’Astānga yoga: el yoga dels vuit membres (YS 2.28-55)


Sembla que quan Patañjali va confegir el Yoga Sūtra, l’Astānga yoga ja existia. Això ens fa sentir com a l’Orient els ve de molt antic l’afany d’investigar o de cercar formes de vida més orientades vers l’harmonia.
Com ja vam explicar en el comentari del mes de març, l’Astānga yoga és un conjunt de principis destinats a regular tot l’espectre vital de la persona. Res no en queda exclòs ja que tota relació és canalitzada, orientada, per algun dels vuit membres (YS 2.29)
L’objectiu d’aquesta exigència vital és reduir les impureses fins eradicar-les i així la llum del coneixement brillarà en nosaltres fins assolir el discerniment absolut (YS 2.28) Poques vegades en el Yoga Sūtra, Patañjali ens parla primer dels resultats que obtindrem si apliquem la disciplina que ens està indicant. I tal vegada en aquesta ocasió ho fa així perquè el ioga dels vuit membres és una disciplina exigent que, no ens enganyem, haurem de practicar durant tota la vida.

El nom és també significatiu: en un cos tots els membres estan en una relació estreta. Un nadó creix  proporcionalment, és a dir, no li creixen primer les cames fins assolir la mida i la complexió de les cames adultes i aleshores comencen a desenvolupar-se-li els braços. Un creixement així seria inharmònic, antinatural. Per tant el desenvolupament dels vuit membres de l’Astānga és necessàriament de tots els membres alhora i com que en el ioga tot està interrelacionat, tot el que millori un membre millorarà el desenvolupament de tots els altres i a l’inrevés igual. Són doncs com vuit cercles concèntrics: si empenyem el més exterior cap endins la deformació afectarà segur el següent, i pot fins i tot arribar a afectar-los a tots si la pressió és molt forta. Per tant tota millora que introduïm en la relació amb nosaltres mateixos, per exemple, acabarà millorant també les nostres relacions amb els altres, el nostre cos, la nostra respiració i la nostra meditació. D’igual manera un problema reiterat i persistent en la relació amb algú acabarà afectant tot el nostre ésser, perquè res no està deslligat o aïllat sinó que tot participa per un igual de l’harmonia vital.

Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, maig 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/

dimecres, 18 d’abril de 2018

El yoga de l’acció i el yoga dels vuit membres (YS 2.28-55)


El yoga dels vuit membres és el gran camí del yoga perquè abasta tot l’espectre relacional de la persona. Els seus principis regulen totes les nostres dimensions: les relacions amb els altres, amb un mateix, amb el cos, amb la respiració, amb els sentits i amb la ment a fi de canalitzar-nos completament en una única direcció. No és doncs un camí senzill, Patañjali mateix l’anomena el gran vot (YS 2.31) i dedica el sūtra 2.31 a explicar l’exigència que suposa la seva practica.

Contràriament i tal i com vam dir en el capítol anterior, el yoga de l’acció (el Kriyā yoga, YS 2.1) és un yoga preliminar, perquè el tres elements que el formen orienten i purifiquen les nostres accions. Donat doncs que la vida de qualsevol persona és tothora actuar i decidir, el yoga de l’acció és el yoga que tothom pot practicar, independentment de com estigui o de quina circumstància visqui.
http://arabesko.blogspot.com.es/2014/05/dibujo-artesania
-mandala-trisquel.html
Però també vam dir que és un yoga nuclear perquè forma part del yoga dels vuit membres (Astānga yoga, YS 28-55) Concretament ens el trobem inclòs entre els cinc principis que regulen les relacions amb un mateix (YS 2.43-45) Estem doncs davant d’una pedra de toc del yoga ja que tant si practiquem un yoga més preliminar com si practiquem el gran camí dels vuit membres, practicarem sempre aquests tres elements: la disciplina o ascesi, l’autoconeixement i l’abandonament a la Consciència superior.





Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, abril 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/

dimarts, 20 de març de 2018

El yoga de l’acció (YS 2.1)



Perquè hem patit, recordem que venim del dolor (YS 2.15), hem entès que hem d’introduir un canvi a la nostra vida. El dolor és el gran motor per a fer-nos comprendre que hem de posar llum en la nostra manera de ser i de viure. Per tant, allò que estem buscant, és evitar el dolor futur (YS 2.16). Patañjali ja ens ha marcat la direcció amb la pràctica i el desaferrament (YS 1.12) Ara que ja sabem que ens cal fer alguna cosa i que ens cal deixar de fer-ne d’altres, se’ns proposa d’introduir una metodologia del fer en el nostre viure, el yoga de l’acció (YS 2.1): disciplina, autoconeixement i abandonament dels resultats de les nostres accions són els tres elements que es conjuguen en aquest yoga preliminar o nuclear.

Segons ens diu Frans Moors en el seu comentari als Yoga Sūtra aquest yoga “ha d’acompanyar cadascuna de les nostres accions, cadascun dels nostres pensaments”[1] És la pràctica que ens ha de facilitar una acció intel·ligent, reflexiva i orientada que ens desvetlli a la dimensió conscient de la Vida. I ens fa notar també en Frans que l’ordre en què Patañjali enumera els tres elements és significatiu, “perquè són tres elements indissociables i perquè cal, primer de tot posar-se en marxa”[2] Així doncs el més urgent és començar i el yoga de l’acció és un mètode que qualsevol persona, estigui com estigui, pot aplicar.
El primer element, la disciplina o ascesi ens ha de permetre purificar-nos, ordenar-nos, entre els mil i uns impulsos, en la direcció escollida. Sense disciplina no hi haurà, per exemple, estona de pràctica, ni la disposició necessària per a evitar tot allò que ens pot distreure i allunyar de la pràctica. Evidentment però, no ha de ser una disciplina rígida ni excessiva perquè aleshores aniria en detriment de la persona, que sempre és més important que qualsevol altra cosa.

L’autoconeixement, o auto indagació, serà l’element que, en tot moment, ens reafirmarà en aquesta disciplina en connectar-nos a nosaltres mateixos i fer-nos sentir si la pràctica escollida és adient o no. Aquest auto coneixement és necessari per entrar en nosaltres i anar entenent “qui som” o “què som”, alliberant-nos així de totes les falses imatges que ens hem construït o de les “autoritats externes” que hem introduït en la nostra percepció i que sempre ens estan dient què hem de fer o com ho hem de fer. L’autoconeixement doncs ens ha de desvetllar la consciència del Sí mateix que som en veritat.
I el tercer element es pot entendre com una acceptació de que els fruits de les nostres accions no depenen només de nosaltres. En tota acció intervenen sempre elements que quedaran fora del nostre control i que poden fer que els resultats d’un projecte o d’un treball preparat amb cura, s’esguerrin. Si no acceptem aquesta possibilitat, patirem. Però també és entendre que si els resultats de les nostres accions poden ser influïts per factors inesperats, potser el més important no és perseguir els resultats sinó fer ben feta la part que ens correspon... I si continuem filant prim podem arribar a entendre que ens cal una acceptació integral de tot allò que s’esdevé. I potser així, gairebé sense adonar-nos ens obrirem a la percepció o convenciment interior de que hi ha una Consciència Superior que és qui, en veritat, està actuant en tot. Serem aleshores una mica més lluny “de la visió estreta de l’ego”, i ens estarem obrint a una visió molt més confiada de l’existència. Perquè fet i fet “nosaltres no som els mestres i per tant ens cal acceptar i honorar allò que ens supera, cultivar l’amor i la generositat” [3])



[1] Patañjali, Yoga-Sūtra, traduction et commentaire de Frans Moors, Les Cahiers de Présence d’Esprit, núm. 9, Lyon, p. 61
[2] Íbidem
[3] Íbidem p. 62

Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, març 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/

diumenge, 25 de febrer de 2018

Aiśvarya La capacitat de canviar

Aiśvarya


És un curs destinat a descobrir i aprofitar 
el nostre potencial per tal d’eliminar gradualment 
la distorsió que hi ha en nosaltres 
i en les nostres relacions amb els altres.
Aiśvarya vol generar sincronicitat i harmonia
 en el teu dia a dia

Objectius
explicar el psiquisme segons el Yoga Sūtra de Patañjali,
entendre d’on sorgeixen les dificultats vitals,
experimentar quin tipus de treball ens cal fer per reduir 
aquestes dificultats i quines condicions ha de tenir el treball
 per a ser eficient,
vivenciar què és essencial per a cadascú, 
no de manera genèrica sinó en el nostre dia a dia,
acceptar la nostra singularitat i descobrir el nostre potencial

Durada del curs
- Dos anys, amb 6 sessions de cap de setmana per any
- Les sessions de cap de setmana, de 12h per sessió,
es fan dissabte tot el dia i diumenge matí
- Entre sessió i sessió ha d’haver-hi mínim
 una trobada de l’alumne amb el seu tutor
- Total 156 hores aproximadament

Preu del curs
Una matrícula de 300€ en el moment de la inscripció
i 18 quotes mensuals de 84€. El preu inclou l’ensenyament de les 12 sessions de cap de setmana, 144 hores lectives, més les 12h de classes individuals amb el tutor

Informació i inscripcions

Informació
Tel: 609047701, Beatriu Pasarin
info@gruparaioga.cat
www.gruparaioga.cat



Organitza Grup Ara ioga
                               http://www.gruparaioga.cat