dilluns, 1 d’octubre de 2018

Si no fos per la meditació... en la commemoració de l'1O



Jordi Cuixart: “Avui al PSOE 
 Li fem nosa a la presó” / FOTO: XAVIER BONILLA / EFE I RETOC: YOLANDA LÓPEZ

Jordi Cuixart: “Avui al PSOE li fem nosa a la presó” / FOTO: XAVIER BONILLA / EFE I RETOC: YOLANDA LÓPEZ

"Ha desenvolupat un cert estoïcisme per superar aquesta situació?
Més que estoïcisme en diria kairós. Intento convertir aquesta situació adversa en una oportunitat. Sóc més sensible a tot, però en canvi el sofriment, com a concepte, ha perdut sentit. Intento no actuar mai des del patiment o el dolor i fer-ho sempre des de l’empatia, adaptant-me davant les adversitats i positivitzant qualsevol nou escenari. He descobert que la felicitat depèn del domini d’un mateix. (...)
Com passa les hores a la presó?
Prou bé. Els dos primers mesos van ser durs, fins que vaig decidir que com que això pot anar per llarg havia de capgirar el tema. En primer lloc disfrutar de cada moment i de cada circumstància. Tenir un alt grau de consciència de tot el que faig, des d’escriure, llegir, fer-me l’entrepà del matí o escoltar la història vital de qualsevol pres. A Soto em podia passar hores mirant els ocells. Fer esport és molt important i ara m’ho passo molt bé amb la ceràmica i també la meditació.
Abans ja feia meditació?
Sí, però potser anava més a èpoques. Respirar de manera conscient és la clau de la vida. Fa quinze anys la professora de ioga de Caldes de Montbui em va regalar un mantra que m’acompanya a tot arreu. Si no fos per la meditació...
(...)
El tacte amb el fang em connecta amb la natura, la muntanya, la meva part més salvatge, i alhora fa que tingui consciència del meu propi cos. Per fer anar bé el torn és imprescindible que les mans, els braços i la ment estiguin en un equilibri perfecte; si no, surt un xurro i jo sóc tan pacient com molt exigent amb mi mateix.
(...)
Tot està bé."


ara.cat, entrevista a Jordi Cuixart
La trobareu tota sencera aquí i val molt la pena:

https://www.ara.cat/un-any-1-o/Jordi-Cuixart-Avui-PSOE-Li_0_2097990313.html

dimecres, 18 de juliol de 2018

El sūtra 1.2 i l’alliberament final



http://www.boon.life/page/view-postt&id=42





En el comentari del mes de maig vam parlar de dues de les quatre paraules que conté el sūtra 1.2 que és la definició del Yoga i dèiem que aquesta definició es fa en relació a l’activitat de la ment.


Però per què Patañjali no defineix en el primer capítol la ment?. No sabem de cert qui era Patañjali, però sí sabem que tenia una alta capacitat a l’hora d’expressar conceptes difícils i d’estructurar de manera diamantina tot allò que volia transmetre. Per tant si definia el Yoga en relació a la ment, per què no definia la ment i en canvi sí definia detalladament els processos mentals (YS 1.5-11)? La meva resposta és que no ho va fer perquè la ment forma part del misteri vital i només sabem de la seva existència a través de les seves activitats, les cinc activitats de la ment (YS 1.6): coneixement correcte, coneixement incorrecte, imaginació, somni profund i memòria.

Si la nostra ment estigués totalment “aturada” no podríem percebre-la, ni segurament tampoc podríem existir amb l’existència tal i com la coneixem ara. La ment doncs podria ser, per exemple, una emanació de la Pura Consciència necessària per a l’experimentació de la vida. En tot cas el Yoga Sūtra ens diu que la Pura Consciència és l’essència de la persona (YS 1.3), existent abans i després de l’encarnació en el cos (YS 4.32-34), i que és energia. També el cos i la ment són energia segons el sūtra (YS 2.18), però sembla ser que aquesta energia és o d’una altra mena (YS 2.20 i 21), o en tot cas és una energia diferent ja que està al “servei” de la Pura Consciència (YS2.21) Per tant a la Pura Consciència, per a fer l’experiència de la vida, li cal la ment (YS 2.20 i 21).

En aquesta línia de reflexió actualment sabem, pels testimonis de persones que han experimentat estats ran de la mort, alguns molt documentats científicament[1], que en aquestes circumstàncies tan extremes s’experimenta un estat expandit de consciència en el qual però, alguns nivells de la ment continuen clarament actius, com per exemple l’ego i les emocions. De fet els darrers sūtra-s del capítol 4 (YS 4.32 i 34) diuen quelcom de molt similar en plantejar “la fi del procés de transformació de les energies fonamentals” (YS 4.32)  i l’alliberament com “la reabsorció de les energies fonamentals buidades de funció per a la Pura Consciència” (YS 4.34) o bé com “el restabliment del poder de la Consciència espiritual en la seva pròpia natura” (YS 4.34), és a dir un cop la Pura Consciència s’allibera del cos, també posteriorment s’alliberaria de la ment i aleshores quedaria establerta en “la seva pròpia natura” (YS 4.34)

Per tant si interpretem el Yoga Sūtra des d’aquest punt de vista, el procés d’alliberament succeiria més enllà de la mort del cos, amb una etapa intermèdia durant la qual d’alguna manera la ment encara està activa, és el que en la tradició budista s’anomena Bardo i que també apareix documentat en estudis científics com ara el de Peter i Elizabeth Fenwick.[2]

Més enllà d’aquí ja no sabem res més. Però encara tenim el sūtra 4.34 que ens dóna, com sempre, el seu missatge esperançador: “L’Aïllament alliberador és la reabsorció de les energies fonamentals buidades de la seva funció per a l’Ésser interior o encara el restabliment del poder de la Consciència espiritual en la seva pròpia natura. Que així sia.”


Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, juliol2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/




[1] En aquest sentit us recomano la lectura del llibre de l’Anita Moorjani, Muero por ser yo, en pdf: http://datelobueno.com/wp-content/uploads/2014/05/Muero-por-ser-yo.pdf o en audiollibre: https://www.youtube.com/watch?v=wjTBSCdf2Dc

dimecres, 20 de juny de 2018

El sūtra 1.2






El sūtra 1.2, el segon sūtra del primer capítol del Yoga Sūtra, és la definició del Yoga i està format per quatre paraules: yoga citta vtti nirodha.Si seguim la traducció i el comentari de Frans Moors la darrera paraula nirodha significa orientació, canalització, concentració, asserenament, control, mestratge i aturada. En canvi l’Òscar Pujol en la seva traducció, en dóna només els significats negatius: aturada, deteniment, obstrucció i supressió. Per tant segons Pujol la traducció d’aquest sūtra és: “el ioga és l’aturada dels processos mentals”. Personalment penso que si el ioga és aturar els processos mentals ben poques persones deuen assolir el ioga en aquesta vida. En aquest sentit recordo que Lama Guendun Rinpoché en el seu Mahamūdra deia: “Si la meta de la meditación es alcanzar un estado libre de toda actividad mental y de todo pensamiento, podríamos decir que las rocas y la tierra son mejores meditadores que los hombres” [1] i suposo que ell, que va passar més de tres quartes parts de la seva vida sol en meditació, bé deuria saber el què deia. Per tant i abans de continuar, observem una obvietat: si estem definint el ioga en relació a l’activitat mental, el ioga sembla que no tractarà principalment de postures, sinó d’un treball dirigit a la ment, que té en la meditació, el seu canal central. I això és molt important de tenir-ho clar.

En canvi la definició del sūtra 1.2 que dóna Frans Moors en la seva traducció i comentari és, al meu entendre, molt més humana: “L’harmonia és l’asserenament, la concentració i la canalització complerta de les activitats fluctuants del mental.”[2] D’entrada la traducció de la paraula yoga per harmonia n’és un dels grans encerts, perquè encara que cap de nosaltres no hagi experimentat mai “la canalització complerta de les activitats fluctuants del mental”, sí que hem experimentat mantes vegades durant la pràctica, ja sia de postures, amb la respiració, el cant o la meditació, una experiència vívida d’harmonia. Però a més a més, la traducció de la paraula nirodha amb tres paraules estableix una gradació que ens dona cabuda a tots en el treball d’aquesta orientació o canalització dels processos mentals necessària per arribar a l’estat de Yoga, independentment del nivell on cadascú hagi arribat. En aquest sentit doncs, és una traducció del mot nirodha totalment conseqüent amb la nostra tradició de ioga, la de Krishnamacharya i Desikachar, on l’accent no es posa en com s’ha de practicar, sinó en com cada persona pot practicar, adaptant-li la pràctica al seu moment i a les seves circumstàncies. Es dona per tant, més importància a la persona que no pas a la tècnica, ni a la consecució última dels objectius pels quals practiquem aquesta tècnica.

Però encara hi podem sentir, en aquesta gradació, una lectura més àmplia i inclusiva si l’apliquem al procés vital: aleshores l’asserenament, la concentració i la canalització agafen un sentit profund, que dota de significat i d’esperança el procés de cada persona ja que, en definitiva, serà ella qui esculli la direcció cap a on canalitzar la seva vida.


http://www.sqvnatura.org/loreneta-hirundo-rustica/



Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, juny 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/





[1] Lama Gendun Rinpoché. Mahamūdra. El gran sello o la vía del amor y la compasión. Imagina, San Sebastián, 1999, p. 57
[2] Patañjali. Yoga-Sūtra. Traduction et Commentaire Frans Moors, dans Les Cahiers de Présence d’Esprit, neuvième cahier, p. 21